000086216 001__ 86216
000086216 005__ 20191202115954.0
000086216 0247_ $$2doi$$a10.26754/uz.2019_buenas_paracticas
000086216 037__ $$aBOOK-2019-056
000086216 041__ $$aspa
000086216 100__ $$aCapdevila Murillo, Carmén$$b-
000086216 245__ $$aBuenas prácticas = Bones pràctiques : En aragonés y català
000086216 260__ $$aZaragoza$$bCatedra Johan Ferrández d´Heredia$$c2019
000086216 300__ $$a38
000086216 520__ $$aA Cátedra Johan Ferrández D ́Heredia, de lenguas propias de Aragón y patrimonio inmaterial aragonés financió en 2018 o proyecto “Edició del monogràfic sobre bones pràctiques de socialització”, seguntes propuesta presentada por o Seminario Aragonés de Sociolingüistica. Este informe ye o resultau presentau en 2019. El 9,6% de la població aragonesa declara entendre el català (83.199 persones) o l'aragonès (44.439) i el 6,1%, parlar-los (55.513 català i 25.556 aragonès) a Aragó, encara que ambdues compten amb la manca d'una legislació que les doti d'estructures fermes per la seva continuïtat i possibiliti els seus parlants el dret a desenvolupar les seves vides en la seva llengua. Per tant, les iniciatives per la revitalització de la llengua en aquestes zones lingüístiques sorgeixen per part de la societat civil que mitjançant l'associacionisme està duent a terme pràctiques de socialització en català i aragonès que tenen com a objectiu la dinamització i l'ús de la llengua. En el treball s'analitzen dues d'aquestes iniciatives que sorgeixen en la darrera dècada amb l'objectiu de revitalitzar la llengua partint de les necessitats del territori i dels parlants d'aragonès, en el cas de la iniciativa “Trobada – Vivir en aragonés” i de català, per l'Associació de pares del Matarranya, Clarió. Clarió neix en 2012 per un grup de pares i mares que, preocupats per la continuïtat de la llengua entre els seus fills i filles, decideixen crear una associació per potenciar el seu ús en contexts quotidians a la vegada que es defensa la situació del català a l'escola. Des de llavors, ha realitzat més de vuit activitats arreu de la comarca. Entre les activitats principals destaquen l'“Alifara Clarió”, una trobada entre pares i mares que serveix per consolidar la dinàmica interna de la mateixa associació i la jornada de “Llengua i escola” que se centra en les possibilitats d'ampliar l'oferta educativa en català a la comarca del Matarranya i en el conjunt de la Franja. Trobada neix el 2014 com una iniciativa centrada a acostar la realitat dels neofablants de l’aragonès als pobles de l'Alt Aragó on es parla la llengua, propiciant l'encontre com a parlants inicials i persones que han adoptat l'aragonès com a segona llengua. Per això, treballa des de la perspectiva del turisme rural sostenible i la immersió lingüística, oferint un cap de setmana d'activitats, modernes i atractives tant pels participants externs com per la població local. Fins al 2018, s'han organitzat vuit edicions de la Trobada, passant per diferents punts de la geografia altoaragonesa. L'anàlisi s'ha realitzat mitjançant una sistematització d'ambdues experiències, amb l'objectiu de veure els elements en comú que presenten ambdues iniciatives i de quina forma poden servir com a model de bona pràctica de socialització per la revitalització del català i l’aragonès a Aragó.
000086216 700__ $$aReyes Garreta, Anchel
000086216 700__ $$aGimeno Monterde, Chabier
000086216 8560_ $$fzaguan@unizar.es
000086216 8564_ $$uhttps://zaguan.unizar.es/record/86216/files/BOOK-2019-056.pdf$$zTexto completo
000086216 909CO $$ooai:zaguan.unizar.es:86216$$pbooks
000086216 980__ $$aBOOK$$bINFORMES